Del curriculum als crèdits. El nou ensenyament secundari

Els professors i professores de l'Ensenyament Secundari trobaran, potser, en l'estructura de crédits el canvi més important i radical respecte a la seva tradició didáctica pel que fa a la programació. Els  Plans d'Estudis de l'Estat espanyol per a l'ensenyament secundari sempre s'han organitzat al voltant de l'assignatura, programada aquesta ordenadament a través d'un llistat de sistemes conceptuals, i tem- poritzada de manera fixa per a un nombre determinat d'hores a la setmana. La introducció de les hores «B» al BIJP -tot i haver obligat,  en certs casos, a un hábit nou de flexibilitat didáctica- no ha modificat substancialment, ni ho pretenia, l'organització closa en un nombre determinat d'hores setmanals per a un curs determinat. A partir, doncs, del primer curs en qué s'apliqui la Reforma, el concepte d'assignatura quedará progressivament substituït pel de crédits, és a dir, unitats de programació d'unes 30/35 hores globals. El pas de l'assignatura al crédit, peró, no constitueix només un simple canvi extern consistent a disminuir la durada de les unitats de  programació. La intenció fonamental de l'estructura de crédits consisteix també a facilitar als equips de professors un grau de flexibilitat que afavoreixi la tasca de l'aprenentatge dels alumnes. Sembla prou clar que un sistema d'ensenyament com l'actual, tal i com han assenyalat experts estrangers de manera desapassionada, a més d'obsolet en el seu planteig presenta un grau massa alt d'inflexibilitat. El crédit, doncs, ha de constituir, en primer lloc, una eina per afavorir l'adequació dels continguts de l'ensenyament a l'aprenentatge  concret d'uns alumnes forÇa diversos, situats, a més, en contextos educatius molt diferents. Tal i com s'ha verificat ja fins a la sacietat en el cicle superior de l'EGB, en una etapa obligatória dels 12 als 16 anys no es pot pretendre que tots els alumnes cursin les mateixes matéries, pel mateix ordre didáctic i en els mateixos temps, sense arriscar-se a caure en el més estrepitós dels fracassos. I si aixó és particularment cert i comprovable en una etapa obligatória també resulta evident que en les etapes professionalit- zadores postobligatóries o bé en els estudis del nou Batxillerat també cal un alt grau de flexibilitat. Aquest llibre pretén, modestament, explicar, en l'estat de la qüestió actual, qué és un crédit, quines menes de crédits s'hauran de tenir presents en la tasca educativa i com es poden elaborar a partir del currículum de l'área No es tracta pas d'una tecnologia educativa freda  i aïllada sinó d'un mitjá aplicat a una Reforma Educativa derivada d'una nova concepció curricular que modifica, en part, el rol del professor.